Logo Angoustrine Villeneuve Les Escaldes
Rechercher : 
ACTUALITÉ:

Angostrina fa temps ?

Envoyer à un ami
Angostrina en el seu temps Angostrina en el seu temps

 

Pel viatger que fa una quarantena d’anys atravesseva la nostra població després de la llarga pujada a Cerdanya, i després d’haver creuat per rampes i giravolts els amuntegaments rocosos de Targasona, Angostrina apareixia com un poblet angost, com el seu nom ho indica, és a dir estret i de colors somorts, arrecerat contra les vessants de la muntanya talment un isard esquiu. En els carrers de llavors, poca gent. Només alguns avis recolzats en el seu imprescindible bastó, i algunes velles vestides de negre que s’afanyaven cap a casa amb un caminar silenciós i ràpid de ratolí. Silenci en el poblat. Silenci en la muntanya on pasturaven alguns ramats d’ovelles o de vaques tranquil.les. Silenci en l’espai. I tota aquesta calma bucòlica dominada per la presència gairebé mítica, celestial, de la capella de Belloc retallant-se sobre l’atzur. Semblava que en aquest indret s’anava alentint la vida, que es posava a vegetar inexorablement abans de la parada definitiva.

 

Sortosament, l’evolució de Cerdanya ha vingut a contrapesar la decadéncia del poble en aparença irreversible. Aquell mateix viatger que el descobria fa uns quaranta anys no el reconeixeria ! A pertot carrers nous oberts a les vores del riu o en els flancs mateixos del moré lateral d’aquella enorme glacera que fa milers d’anys davallava del Carlit. A pertot cases noves, alegres, florides amb gust, que no vénen a rompre l’harmonia del conjunt. Gent nova, també que s’ha vingut a afegir a les velles famílies d’Angostrina i s’ha integrat sense problemes. I vida ! Vida a pertot arreu, tant a l’hivern com a l’estiu, gràcies als turistes, és clar, peró també gràcies a totes les infractuctures posades pel municipi a l’abast dels habitants : tènis, sala d’esbarjo, sala de festes … sense comptar les recents realitzacions com l’ajuntament, el centre de bombers, els pisos de lloguer moderat ; així com gràcies a totes les associacions que es dediquen a l’animació del poble. Peró, el que a mi em sembla el més important és que tot això hagi guardat unes proporcions raonables ; que el desenvolupament no s’hagi fet en detriment de la convivialitat. Que encara es sentin bategar en els carrers del poble el seu esperit millenari, les ganes de conviure i de compartir, tan escasses aviu. I que, a quatre passos de les cases, de l’efervescència de la vida, hom pugui retrobar la gran pau d’una natura verge i preservada.

 

Joan Tocabens

Escriptor 1998